Youtube en directe

Youtube és el portal web més popular en que es comparteixen vídeos, i ha decidit portar el seu canal més enllà i oferir retransmisions en directe. Per a celebrar-ho, Youtube crearà l'esdeveniment Youtube Live i, així fer un homenatge a la diversitat de col·lectius que són els protagonistes en el seu portal d'internet: famosos, artistes, creatius, músics i humoristes entre d'altres. 

D'altra banda, també tindran protagonisme altres estrelles que han tingut èxit gràcies a Youtube. A més a més, aquest nou canal incluirà realitzadors aficionats que ja tenen una certa popularitat gràcies als vídeos propis que han penjat a aquesta plataforma.

Es tracta del primer acte físic que fa Youtube per als seus usuaris i, tal i com el nom indica, es podrà seguir mitjançant el seu portal web, convertint-se en el primer esdeveniment que Youtube retransmet en directe. Youtube adopta una nova dimensió la qual és més pròpia de la televisió, que està influït per portals d'internet que ofereixen als usuaris tenir el seu propi canal de TV.

Amb un format de concert, programa de varietats i festa Youtube Live tindrà lloc el proper 22 de novembre a San Francisco i serà retransmés a milions de persones a través del propi portal. Amb la celebració de Youtube Live també s'obre una etapa en organització d'esdeveniments per a que hi assisteixi l'àmplia comunitat que forma Youtube.

Crec que és una prova crucial per a Youtube, ja que Yahoo! va intentar desenvolupar la mateixa idea però els resultats obtinguts van ser decepcionants. No obstant, la comunitat Youtube és molt més àmplia i compta amb el suport del gegant Google. Realment crec que podria ser una plataforma interessant ja que d'alguna manera són actes impulsats i realitzats per la pròpia comunitat, dirigits a la comunitat en general.

Spam rentable

E-mail marketing és un tipus de marketing directe que se serveix del correu electrònic per a fer arribar als seus potencials clients informació comercial. Realment crec que és una eina molt potent, el seu èxit ve determinat per el contacte directe amb els consumidors i la seva ràpida expansió, no obstant, principalment es contempla com una eina de comunicació de sortida.

El cert és que l’e-mailing és un dels sistemes preferits per les empreses alhora de comunicar als seus clients. Però a vegades, es confon l’e-mailing a l’spam (missatges enviats de forma massiva sense sol·licitació prèvia), i en ocasions  entre les dues pràctiques no hi ha gaire distància si se’n fa un mal ús.

Actualment, s’ha produït un descens de la quantitat d’spam que es rep. La utilització de software anti-spam està estesa, però això també comporta haver perdut algun correu important el qual ha estat etiquetat com a “no deseado” gràcies a aquesta aplicació.  D’altra banda, la tassa de resposta de l’spam és baixíssima ja que al ser correus no sol·licitats, la gent no coneix el remitent i per tant no hi confia, és normal que d’aquest fenomen n’hagin sortit nombroses guies per combatre l’spam.

Però per què existeix l’spam? Tot i que sembla obvi, no deixa de ser sorprenent: l’spam funciona i porta beneficis. Tot i que la penetració és baixíssima, el fet d’enviar correus en massa fa que sigui rentable perquè el seu cost és ínfim. El fet és que un 29,1% dels internautes compraria després de llegir un producte anunciat en un correu no desitjat i, a més a més, cal tenir en compte que diàriament s’estima un tràfic de spam de 150.000 missatges, el que suposa un 85 % del total del correu que rebem en un dia.

Tots som Obama

L'agència La Despensa ha dut a terme una iniciativa online, en que en un portal senzill d'Internet qualsevol de nosaltres pot sentir-se Barack Obama. Principalment, la pàgina pretén recollir l'esperit del missatge del nou president "Yes, we can" i oferir-lo als usuaris. 

Un cop a www.barackyourself.org podem dirigir-nos al botó change per tal de pujar una fotografia i ajustar-la a la cara d'Obama a partir d'unes opcions bastant intuïtives (fins i tot pots fer més moreno el to de la pell).

D'altra banda, aprofitant aquesta acció s'ha creat un grup a Facebook en el que animen a pujar les fotografies resultants de cada usuari. El seu èxit és creixent, la curiositat ha portat a molts navegants a provar amb cares popularment conegudes, a part de la mostrada Zapatero-Obama, també es poden trobar montatges com Will Smith-Obama, Joker-Obama o Brad Pitt-Obama.

La Despensa vol celebrar amb humor l'èxit de l'actual president, d'alguna manera vol fer sentir que tots en algun moment hem volgut canviar i progressar, i el més important de tot, és arribar a aquest canvi si ho desitgem, com Obama.

Pide lo que quieras, wall-E lo encontrará

Molts dels banners publicitaris a Internet que contenen animacions estan sent substituïts, cada cop més, per la generació Rich Media la qual està comprovat que triplica les quotes de clicks dels usuaris.  

Els formats Rich Media són una barreja entre joc interactiu online i un espot de televisió, que per tant incorporen vídeo, àudio, creativitat en flash i descàrrega de programes. 

A continuació us parlaré d'un exemple de campanya rich media per Internet en el que l'usuari pot interactuar amb la peça i amb el personatge protagonista de la campanya.

Es tracta de la campanya sobre la pel·lícula Wall-E de Disney Pixar que es va estrenar als cinemes el passat més d’agost. L’agència Netthink va realitzar una peça creativa protagonitzada pel robot wall-E el qual, aprofitant la seva afició per col·leccionar tot tipus d’andròmines, interactua amb el navegant.

El robot li dirà a l’usuari que li encanta guardar tot tipus d’objectes i que si vol que li’n busqui un dins la seva maleta només se li ha de demanar. Si l’usuari li propasa buscar alguna cosa, wall-E li dirà que no troba el que se li ha demanat, però que si li dóna el seu e-mail li enviarà per correu en poc temps.

Si el navegant accedeix, finament rep un correu electrònic on se li dóna el que prèviament havia demanat. La gràcia de la campanya és que proposa una mínima participació de l’usuari i aquest troba recompensada la seva acció obtenint la resposta per e-mail. No obstant, a Wall-E no se li poden demanar coses gaire complicades, ja que a l’e-mail continuarà dient que no ha trobat el que s’ha sol·licitat tot i que la resposta no deixa de ser graciosa.

http://62.151.22.210/festivales/esp/wdsmp/walle/index.htm

En realitat, la campanya va donar molts bons resultats, amb una mitja de 76 segons d'interacció per internauta, cosa que suposa "jugar" més d'un cop amb la creativitat.

Peces com aquesta demostren les possibilitats que ofereix el món online per a la publicitat. El rich media, no només aconsegueix notorietat de la campanya sinó que també proposa una experiència de marca entre els usuaris que voluntàriament accedeixen a la peça. D'altra banda, aquests formats permeten saber què és el que realment interessa a l'internauta, quant de temps ha estat veient la campanya, en quin punt l'abandona, si ha rebobinat el vídeo o si ha desactivat el so (depenent de les caractarístiques de la peça publicitària).

La realitat, tot i que el cost d'aquest tipus de format és evidentment més car que realitzar un banner dinàmic, el nombre de visites aconseguides és d'un 300% superior. Això explica perquè últimament són tan freqüents campanyes amb aquest tipus de formats.

I tu com et poses els pantalons?

A principis d'estiu, la marca Levi's va penjar un vídeo al Youtube, en el que apareixien un parell de nois fent acrobàcies per tal de posar-se uns pantalons texans. Levi's en cap moment comunicava que aquell vídeo penjat a Internet era seu, per tant, la gent va creure que es tractava d'un vídeo d'aficionats. El resultat va ser 2,5 milions de visites en una sola setmana, un èxit total de viralitat.

Aquesta campanya va ser creada per als texans amb tanca de botons en comptes de cremallera. Sota el títol Guys backflip into jeans, va entrar a la llista dels espots més vistos.

Levi's va aconseguir que el seu missatge es contagiés com un virus en molt poc temps. No sé si l'èxit es va deure a que la marca deixés que els usuaris pensessin que es tractava d'un vídeo fet per gent comú. Realment, la imatge no era de gran qualitat i resultava, en general, molt casolà. No va ser fins dies més tard que Levi's va comunicar qui estava darrere la seva creació.

Però fins a quin punt podem parlar d'èxit si encara hi ha gent que, a hores d'ara, creu que aquell vídeo era obra d'un parell de freaks que ensenyaven com perdien el temps per encabir-se uns pantalons. 

El mateix va passar amb Amo aLaura. Encara hi ha gent que es pensa que aquest grup existeix de veritat, no obstant, és un cas que va tenir molt de ressó mediàtic. 

Sigui com sigui, no hi ha dubte de l'èxit del màrqueting viral. Uns bons continguts que interessin al públic objectiu amb la finalitat que aquests facin de prescriptors i el recomanin, fomentant el boca-orella sota el lema "passa-ho".

Més entreteniment i menys publicitat

Recentment he llegit un article publicat a la revista Anuncios que tracta sobre un concepte de publicitat anomenat Branded Entertainment. Aquest sistema es basa en entretenir i establir una connexió emocional amb l'usuari, seduir-lo, abans que vendre.

Es tracta d'una síntesi entre publicitat i entreteniment en que les marques creen continguts creatius,  més enllà del marketing viral. El fet és que és una activitat amb límits una mica difosos, ja que no pot definir-se com a espot ni tampoc com a product placement (el qual cada cop está més mal vist). La diferencia principal és que quan algú accedeix a entreteniment ofert per les marques ho fa de voluntat pròpia, en canvi, els anuncis o el mateix product placement solen ser imposats.

El branded entertainment pot adoptar diferents llenguatges, no només l'audiovisual, el més important és que aconsegueixi reunir els interessos principals del target; la marca ha de demostrar doncs, que coneix com són els seus consumidors a partir d'una oferta que farà que aquests inverteixin el seu temps en la marca. La satisfacció de l'audiència amb el que la marca ofereix resultarà un factor essencial de cara a la notorietat i a la seva futura recomenació. 

No obstant, aquests formats, han de competir no només amb els continguts produïts per altres marques sinó que s'han de fer un lloc entre el sector de l'entreteniment en general, el qual és molt més ampli.

Entreteniment són els mils de vídeos que es visualitzen a través de Youtube, com també ho són les series que se segueixen online. Considero que part de l'èxit del marketing viral com a forma de distribució prové de l'entreteniment que ofereixen els seus continguts, per això la gent els recomana.

La veritat és que és una metodologia que ja fa anys que funciona. BMW va treure al 2001 dues sèries de curts sota el títol de The Hire, dirigides per directors de prestigi. L'argument estava basat en escenes d'acció i persecusions a les quals, evidentment, es conduien cotxes BMW. Entre altres exemples, Levi's va realitzar un curt anomenat Love&Destruction que segueix les aventures d'una banda de rock i que es va emetre per TV. 

Aquí us passo el primer capítol de la sèrie de BMW (en anglès) ho recomano als que tinguin cert interès en els cotxes.

La tendència és que cada cop més el consumidor demani entreteniment en comptes de publicitat i si aquests conceptes es poden fusionar, millor que millor.

Prescriptors a Facebook

No hi ha cap dubte que les xarxes socials són el boom del moment. Sense anar més lluny, Facebook compta amb més de 55 milions de persones registrades i acumula moltes dades sobre els seus hàbits i preferències. Les xarxes socials han posat tota aquesta informació a disposició de les empreses amb l'estratègia d'anuncis socials (sistema de publicitat basat en la creació d'un perfil corporatiu i els socials Ads).

Amb un perfil corporatiu, les empreses poden relacionar-se amb els usuaris de Facebook com si fossin un individu més, així tots els moviments i opinions de les persones agregades com a "amics" queden registrats. No obstant, aquesta eina pot ser una arma de doble tall ja que les marques s'exposen per iniciativa pròpia a que es generin comentaris positius (aconseguint reconeixement de marca i predisposició a la compra) però també s'arrisquen a opinions negatives i, conseqüentment, danys en la seva reputació.

Però evidentment, no és un sistema que es pugui adaptar a totes les marques. Pots arribar-te a imaginar tenir entre els teus amics el perfil de marques com Sony, Coca-Cola o Levi's però ja costa més pensar en marques de detergents, supermercats o medicaments.

Els socials Ads en canvi, són uns missatges comercials que apareixeran al perfil dels usuaris gràcies a la col·laboració entre Facebook i diferents marques comercials. En cas que algú compri un bitllet d'avió o llogui una pel·lícula a través d'Internet (sempre que sigui en alguna de les empreses associades a Facebook) la notificació de la compra quedarà reflectida en el propi perfil i en el dels seus amics. Els socials Ads, doncs, comporten que els propis usuaris propaguin els missatges de les marques, a mode de boca-orella.

Però en tot això hi ha altres qüestions a tractar, ja que d'alguna manera Facebook ofereix la informació que contenen els perfils dels usuaris. Agregar el perfil d'una marca no només et converteix en prescriptor sinó que també exposes la teva informació personal a aquesta, com per exemple, els teus hàbits de compra que queden notificats a través de social Ads.

El fet és que la publicitat online es caracteritza per la segmentació, i xarxes socials com Facebook disposen d'informació necessària sobre els interessos i els hàbits de les audiències.