Usabilitat vs. disseny

El disseny d'una pàgina web és una peça clau de la identitat de la marca, el cert és que els aspectes visuals i estétics influeixen en la confiança i la credibilitat que desprenen les webs. No obstant, és un gran error dissenyar un site només des de l'aspecte més visual, com si es tractés d'una peça gràfica més de la imatge corporativa.

Una web que resolgui els objectius de comunicació visual establerts pot ser, alhora, molt pobre en altres factors com per exemple, la facilitat d'ús, la facilitat en la recerca d'nformació, la velocitat de descàrrega d'arxius, el temps de càrrega de la pàgina o la legilibitat del contingut. I per molt ben dissenyada que estigui una pàgina web, l qualsevol d'aquests problemes poden influir en la percepció que l'usuari final té de la pròpia marca.

El cert és que si, com a usuaris, busquem informació i no la trobem o no aconseguim realitzar el que preteníem al entrar a la pàgina web, en algun moment ens cansarem d'intentar-ho i abandonarem la pàgina sense pensar-nos-ho massa. Així doncs, la qualitat del disseny no haurà servit per a res si la pàgina en si no resol els problemes més bàsics. 

El disseny com a disciplina pot aportar coneixements i experiències molt enriquidores per a la usabilitat i la accessibilitat, sobretot en temes de tipografia, legibilitat, ènfasis, espai, estil, composició, color i equilibri visual.

El disseny i la usabilitat poden i deuen complementar-se. Un bon disseny visual no exclou a la usabilitat sinó que l'afavoreix, de la mateixa manera que un alt grau en usabilitat contribueix a millorar la imatge de qualsevol entitat. 

En cap cas hem de pensar en reinventar un model de navegació pensant que el propi usuari s'adaptarà a la nostra web.

Televisió 2.0, programació a la carta

Fins fa uns anys, la televisió convencional estava ocupant un lloc privilegiat en la societat, convertint-se en un mitjà imprescindible, el qual mitjançat els continguts educatius, informatius i lúdics satisfeia les necessitats d'entreteniment de molts usuaris. No obstant, acaba d'iniciar-se una nova televisió que inclou programació a la carta, ubiqüitat, interactivitat i moltes altres possibilitats a les que podem accedir gràcies a les noves solucions tecnològiques i a la pròpia societat de la informació.

Anteriorment, només podíem accedir als continguts que la pròpia televisió ens oferia, per tant, era gairebé imprescindilbe trobar-nos davant de l'aparell i, evidentment, aixó no sempre és possible. Per aquesta raó, en molts casos havíem de recòrrer a les gravadores ja que el que més ens interessava no sempre s'emetia quan nosaltres podíem accedir-hi. No obstant, el panorama actual és ben diferent, el fet és que ara per ara, poguem veure el que vulguem, com vulguem, on vulguem i quan vulguem. Aquest és un dels factors més primordials de la televisió 2.0.

Casos com el Youtube i altres iniciatives similars posen de manifest que el consum de continguts audiovisuals s'està traspassant cap a l'ordinador i altres dispositius mòbils; el futur de la televisió està en gran part a Internet. No obstant, la relació televisió i Internet va més enllà dels videoblogs o de la recepció de TV a través de la xarxa.

La televisió 2.0 és l'opció final a la visió de continguts d'acord als gustos i preferècies de cada usuari. Aquesta versió de l'actual televisió pot veure's com la perfecta solució perquè aquest mitjà deixi de ser simplement televisió, amb la possibiltat de comentar vídeos d'altres usuaris o al propi mitjà.

Es tracta d'una televisió interactiva que permet la participació amb la creació de continguts propis per part dels usuaris. En definitiva, la televisió 2.0 també és això, una televisió on no hi ha espectadors sinó que hi ha gent que participa en els programes.

No bostant, encara queda molt per recòrrer en aquesta revolució, la qüestió és que aquesta nova forma de consumir entreteniment canviarà el punt de vista de molts conceptes no només dins de la xarxa sinó també en la forma de relacionar-nos i comunicar-nos.

La publicitat interactiva arriba als mitjans impresos

Una fotografia d'una pàgina concreta d'El Periódico feta des del telèfon mòbil permetrà accedir a continguts exclusius i, de pas, estrenar a Espanya un nou sistema de publicitat associat als terminals que els seus promotors Telefónica i l'agència de mitjans McCaan defineixen com l'estrena de la publicitat interactiva. 

Es tracta de fer una fotografia a un element d'un anunci i enviar-la en un missatge multimèdia a un número curt. Aquesta tecnologia permet que el servidor compari la fotografia que envia l'usuari amb la que té emmagatzemada com a vàlida i que un programa de reconeixement d'imatge la identifiqui com el mateix objecte.

Aquest sistema es podrà provar en un anunci sobre el Campus de la Lliga Professional de Futbol que patrocina el BBVA. Un cop enviada la fotografia, l'usuari rebrà un video promocional de la LFP i se li notificarà que ha entrat en el sorteig de 10 entrades per al Campus LFP que se celebrarà l'estiu de l'any que ve. 

Aquesta tecnología es el primer cop que es realitzarà a partir d'un mitjà imprés, però té també aplicacions en valles publicitàries murals i en tot tipus de serveis com per exemple, escoltar cançons, rebre entrades, jocs o informació de resultats esportius.

Se'n parla com la forma que farà interactiu un mitjà que abans era exclusivament passiu.

Aquest sistema ha estat provat en altres països i la veritat les seves expectatives són bastant bones. Sense anar més lluny, a Japó i a Corea aquesta tecnología ja està totalment implantada, fins al punt que existeixen revistes dedicades en exclusiva a la inclusió de promocions i concursos a través d'aquest sistema.

Youtube en directe

Youtube és el portal web més popular en que es comparteixen vídeos, i ha decidit portar el seu canal més enllà i oferir retransmisions en directe. Per a celebrar-ho, Youtube crearà l'esdeveniment Youtube Live i, així fer un homenatge a la diversitat de col·lectius que són els protagonistes en el seu portal d'internet: famosos, artistes, creatius, músics i humoristes entre d'altres. 

D'altra banda, també tindran protagonisme altres estrelles que han tingut èxit gràcies a Youtube. A més a més, aquest nou canal incluirà realitzadors aficionats que ja tenen una certa popularitat gràcies als vídeos propis que han penjat a aquesta plataforma.

Es tracta del primer acte físic que fa Youtube per als seus usuaris i, tal i com el nom indica, es podrà seguir mitjançant el seu portal web, convertint-se en el primer esdeveniment que Youtube retransmet en directe. Youtube adopta una nova dimensió la qual és més pròpia de la televisió, que està influït per portals d'internet que ofereixen als usuaris tenir el seu propi canal de TV.

Amb un format de concert, programa de varietats i festa Youtube Live tindrà lloc el proper 22 de novembre a San Francisco i serà retransmés a milions de persones a través del propi portal. Amb la celebració de Youtube Live també s'obre una etapa en organització d'esdeveniments per a que hi assisteixi l'àmplia comunitat que forma Youtube.

Crec que és una prova crucial per a Youtube, ja que Yahoo! va intentar desenvolupar la mateixa idea però els resultats obtinguts van ser decepcionants. No obstant, la comunitat Youtube és molt més àmplia i compta amb el suport del gegant Google. Realment crec que podria ser una plataforma interessant ja que d'alguna manera són actes impulsats i realitzats per la pròpia comunitat, dirigits a la comunitat en general.

Spam rentable

E-mail marketing és un tipus de marketing directe que se serveix del correu electrònic per a fer arribar als seus potencials clients informació comercial. Realment crec que és una eina molt potent, el seu èxit ve determinat per el contacte directe amb els consumidors i la seva ràpida expansió, no obstant, principalment es contempla com una eina de comunicació de sortida.

El cert és que l’e-mailing és un dels sistemes preferits per les empreses alhora de comunicar als seus clients. Però a vegades, es confon l’e-mailing a l’spam (missatges enviats de forma massiva sense sol·licitació prèvia), i en ocasions  entre les dues pràctiques no hi ha gaire distància si se’n fa un mal ús.

Actualment, s’ha produït un descens de la quantitat d’spam que es rep. La utilització de software anti-spam està estesa, però això també comporta haver perdut algun correu important el qual ha estat etiquetat com a “no deseado” gràcies a aquesta aplicació.  D’altra banda, la tassa de resposta de l’spam és baixíssima ja que al ser correus no sol·licitats, la gent no coneix el remitent i per tant no hi confia, és normal que d’aquest fenomen n’hagin sortit nombroses guies per combatre l’spam.

Però per què existeix l’spam? Tot i que sembla obvi, no deixa de ser sorprenent: l’spam funciona i porta beneficis. Tot i que la penetració és baixíssima, el fet d’enviar correus en massa fa que sigui rentable perquè el seu cost és ínfim. El fet és que un 29,1% dels internautes compraria després de llegir un producte anunciat en un correu no desitjat i, a més a més, cal tenir en compte que diàriament s’estima un tràfic de spam de 150.000 missatges, el que suposa un 85 % del total del correu que rebem en un dia.

Tots som Obama

L'agència La Despensa ha dut a terme una iniciativa online, en que en un portal senzill d'Internet qualsevol de nosaltres pot sentir-se Barack Obama. Principalment, la pàgina pretén recollir l'esperit del missatge del nou president "Yes, we can" i oferir-lo als usuaris. 

Un cop a www.barackyourself.org podem dirigir-nos al botó change per tal de pujar una fotografia i ajustar-la a la cara d'Obama a partir d'unes opcions bastant intuïtives (fins i tot pots fer més moreno el to de la pell).

D'altra banda, aprofitant aquesta acció s'ha creat un grup a Facebook en el que animen a pujar les fotografies resultants de cada usuari. El seu èxit és creixent, la curiositat ha portat a molts navegants a provar amb cares popularment conegudes, a part de la mostrada Zapatero-Obama, també es poden trobar montatges com Will Smith-Obama, Joker-Obama o Brad Pitt-Obama.

La Despensa vol celebrar amb humor l'èxit de l'actual president, d'alguna manera vol fer sentir que tots en algun moment hem volgut canviar i progressar, i el més important de tot, és arribar a aquest canvi si ho desitgem, com Obama.

Pide lo que quieras, wall-E lo encontrará

Molts dels banners publicitaris a Internet que contenen animacions estan sent substituïts, cada cop més, per la generació Rich Media la qual està comprovat que triplica les quotes de clicks dels usuaris.  

Els formats Rich Media són una barreja entre joc interactiu online i un espot de televisió, que per tant incorporen vídeo, àudio, creativitat en flash i descàrrega de programes. 

A continuació us parlaré d'un exemple de campanya rich media per Internet en el que l'usuari pot interactuar amb la peça i amb el personatge protagonista de la campanya.

Es tracta de la campanya sobre la pel·lícula Wall-E de Disney Pixar que es va estrenar als cinemes el passat més d’agost. L’agència Netthink va realitzar una peça creativa protagonitzada pel robot wall-E el qual, aprofitant la seva afició per col·leccionar tot tipus d’andròmines, interactua amb el navegant.

El robot li dirà a l’usuari que li encanta guardar tot tipus d’objectes i que si vol que li’n busqui un dins la seva maleta només se li ha de demanar. Si l’usuari li propasa buscar alguna cosa, wall-E li dirà que no troba el que se li ha demanat, però que si li dóna el seu e-mail li enviarà per correu en poc temps.

Si el navegant accedeix, finament rep un correu electrònic on se li dóna el que prèviament havia demanat. La gràcia de la campanya és que proposa una mínima participació de l’usuari i aquest troba recompensada la seva acció obtenint la resposta per e-mail. No obstant, a Wall-E no se li poden demanar coses gaire complicades, ja que a l’e-mail continuarà dient que no ha trobat el que s’ha sol·licitat tot i que la resposta no deixa de ser graciosa.

http://62.151.22.210/festivales/esp/wdsmp/walle/index.htm

En realitat, la campanya va donar molts bons resultats, amb una mitja de 76 segons d'interacció per internauta, cosa que suposa "jugar" més d'un cop amb la creativitat.

Peces com aquesta demostren les possibilitats que ofereix el món online per a la publicitat. El rich media, no només aconsegueix notorietat de la campanya sinó que també proposa una experiència de marca entre els usuaris que voluntàriament accedeixen a la peça. D'altra banda, aquests formats permeten saber què és el que realment interessa a l'internauta, quant de temps ha estat veient la campanya, en quin punt l'abandona, si ha rebobinat el vídeo o si ha desactivat el so (depenent de les caractarístiques de la peça publicitària).

La realitat, tot i que el cost d'aquest tipus de format és evidentment més car que realitzar un banner dinàmic, el nombre de visites aconseguides és d'un 300% superior. Això explica perquè últimament són tan freqüents campanyes amb aquest tipus de formats.

I tu com et poses els pantalons?

A principis d'estiu, la marca Levi's va penjar un vídeo al Youtube, en el que apareixien un parell de nois fent acrobàcies per tal de posar-se uns pantalons texans. Levi's en cap moment comunicava que aquell vídeo penjat a Internet era seu, per tant, la gent va creure que es tractava d'un vídeo d'aficionats. El resultat va ser 2,5 milions de visites en una sola setmana, un èxit total de viralitat.

Aquesta campanya va ser creada per als texans amb tanca de botons en comptes de cremallera. Sota el títol Guys backflip into jeans, va entrar a la llista dels espots més vistos.

Levi's va aconseguir que el seu missatge es contagiés com un virus en molt poc temps. No sé si l'èxit es va deure a que la marca deixés que els usuaris pensessin que es tractava d'un vídeo fet per gent comú. Realment, la imatge no era de gran qualitat i resultava, en general, molt casolà. No va ser fins dies més tard que Levi's va comunicar qui estava darrere la seva creació.

Però fins a quin punt podem parlar d'èxit si encara hi ha gent que, a hores d'ara, creu que aquell vídeo era obra d'un parell de freaks que ensenyaven com perdien el temps per encabir-se uns pantalons. 

El mateix va passar amb Amo aLaura. Encara hi ha gent que es pensa que aquest grup existeix de veritat, no obstant, és un cas que va tenir molt de ressó mediàtic. 

Sigui com sigui, no hi ha dubte de l'èxit del màrqueting viral. Uns bons continguts que interessin al públic objectiu amb la finalitat que aquests facin de prescriptors i el recomanin, fomentant el boca-orella sota el lema "passa-ho".

Més entreteniment i menys publicitat

Recentment he llegit un article publicat a la revista Anuncios que tracta sobre un concepte de publicitat anomenat Branded Entertainment. Aquest sistema es basa en entretenir i establir una connexió emocional amb l'usuari, seduir-lo, abans que vendre.

Es tracta d'una síntesi entre publicitat i entreteniment en que les marques creen continguts creatius,  més enllà del marketing viral. El fet és que és una activitat amb límits una mica difosos, ja que no pot definir-se com a espot ni tampoc com a product placement (el qual cada cop está més mal vist). La diferencia principal és que quan algú accedeix a entreteniment ofert per les marques ho fa de voluntat pròpia, en canvi, els anuncis o el mateix product placement solen ser imposats.

El branded entertainment pot adoptar diferents llenguatges, no només l'audiovisual, el més important és que aconsegueixi reunir els interessos principals del target; la marca ha de demostrar doncs, que coneix com són els seus consumidors a partir d'una oferta que farà que aquests inverteixin el seu temps en la marca. La satisfacció de l'audiència amb el que la marca ofereix resultarà un factor essencial de cara a la notorietat i a la seva futura recomenació. 

No obstant, aquests formats, han de competir no només amb els continguts produïts per altres marques sinó que s'han de fer un lloc entre el sector de l'entreteniment en general, el qual és molt més ampli.

Entreteniment són els mils de vídeos que es visualitzen a través de Youtube, com també ho són les series que se segueixen online. Considero que part de l'èxit del marketing viral com a forma de distribució prové de l'entreteniment que ofereixen els seus continguts, per això la gent els recomana.

La veritat és que és una metodologia que ja fa anys que funciona. BMW va treure al 2001 dues sèries de curts sota el títol de The Hire, dirigides per directors de prestigi. L'argument estava basat en escenes d'acció i persecusions a les quals, evidentment, es conduien cotxes BMW. Entre altres exemples, Levi's va realitzar un curt anomenat Love&Destruction que segueix les aventures d'una banda de rock i que es va emetre per TV. 

Aquí us passo el primer capítol de la sèrie de BMW (en anglès) ho recomano als que tinguin cert interès en els cotxes.

La tendència és que cada cop més el consumidor demani entreteniment en comptes de publicitat i si aquests conceptes es poden fusionar, millor que millor.

Prescriptors a Facebook

No hi ha cap dubte que les xarxes socials són el boom del moment. Sense anar més lluny, Facebook compta amb més de 55 milions de persones registrades i acumula moltes dades sobre els seus hàbits i preferències. Les xarxes socials han posat tota aquesta informació a disposició de les empreses amb l'estratègia d'anuncis socials (sistema de publicitat basat en la creació d'un perfil corporatiu i els socials Ads).

Amb un perfil corporatiu, les empreses poden relacionar-se amb els usuaris de Facebook com si fossin un individu més, així tots els moviments i opinions de les persones agregades com a "amics" queden registrats. No obstant, aquesta eina pot ser una arma de doble tall ja que les marques s'exposen per iniciativa pròpia a que es generin comentaris positius (aconseguint reconeixement de marca i predisposició a la compra) però també s'arrisquen a opinions negatives i, conseqüentment, danys en la seva reputació.

Però evidentment, no és un sistema que es pugui adaptar a totes les marques. Pots arribar-te a imaginar tenir entre els teus amics el perfil de marques com Sony, Coca-Cola o Levi's però ja costa més pensar en marques de detergents, supermercats o medicaments.

Els socials Ads en canvi, són uns missatges comercials que apareixeran al perfil dels usuaris gràcies a la col·laboració entre Facebook i diferents marques comercials. En cas que algú compri un bitllet d'avió o llogui una pel·lícula a través d'Internet (sempre que sigui en alguna de les empreses associades a Facebook) la notificació de la compra quedarà reflectida en el propi perfil i en el dels seus amics. Els socials Ads, doncs, comporten que els propis usuaris propaguin els missatges de les marques, a mode de boca-orella.

Però en tot això hi ha altres qüestions a tractar, ja que d'alguna manera Facebook ofereix la informació que contenen els perfils dels usuaris. Agregar el perfil d'una marca no només et converteix en prescriptor sinó que també exposes la teva informació personal a aquesta, com per exemple, els teus hàbits de compra que queden notificats a través de social Ads.

El fet és que la publicitat online es caracteritza per la segmentació, i xarxes socials com Facebook disposen d'informació necessària sobre els interessos i els hàbits de les audiències.

Publicitat tradicional en mitjans interactius?

Normalment, la gent comú quan pensa en publicitat interactiva o publicitat a internet associa aquests conceptes als banners publicitaris i als pop-ups. I és que, actualment, el banner és el format publicitari més utilitzat a la xarxa. No obstant, la majoria de banners amb que ens trobem de normal no són l'essència de la interactivitat.

Aquest format és una de les formes més antigues i, sobretot, econòmiques de fer publicitat a Internet. Al voltant d'un 85% dels formats són banners, a pesar de la creació de nous conceptes publicitaris online o el desprestigi que ha adquirit aquest format al no comprovar-se com un mitjà que generi vendes o que capti l'atenció dels internautes.

Molts dels banners actuals són els exemples de peces NO tradicionals que més s'assemblen a les tradicionals. Principalment, viuen en un espai no dissenyat per a ells, de la mateixa manera que ho fa un robapàgines en una revista o un espot entre les pauses de la programació televisiva. Amb la publicitat tradicional a Internet no s'aprofiten les qualitats i oportunitats d'aquest mitjà. Si la interacivitat és l'essència d'Internet perquè perdre aquest possible diàleg entre consumidor i marca?

D'altra banda, tampoc és la meva intenció carregar-me el format del banner. Sempre hi ha casos en que la funció principal no és enllaçar-te a la web o interrompre la navegació. Les limitacions no sempre venen del format.

Banner Serie1 BMW

Banner Cacique

La interactivitat d'esperar el bus

La revolució digital també ha arribat al món de la publicitat exterior: les opis no només et mostren un anunci. Fins ara se n'havien pogut veure algunes en campanyes puntuals que incorporaven sistemes digitals com bluetooth o wiffi. Ara, també, pots participar en tot el que la marca et proposi. 

Es tracta d'un nou suport, una versió dels típics mupis els quals permeten als vianants interactuar amb la marca: només s'ha de tocar el vidre, que en realitat és una pantalla tàctil, per navegar i consultar les últimes ofertes de la marca, jugar a jocs relacionats amb la nova campanya, configuar un cotxe o, fins i tot, deixar les teves dades per a poder ser contactat posteriorment. I tot, en els típics llocs on s'emplacen els mupis.

Cada cop més interessa als anunciants que es creï un diàleg entre usuari i marca, un diàleg que ja no ha de transcòrrer, necessàriament, a través d'internet. Es tracta d'una comunicació més accessible, a peu de càrrer. Evidentment, el cost d'aquesta tecnología serà més elevat que el del típic cartell, però les possibilitats poden ser il·limitades. 

A Espanya, aquest nou suport l'han utiltizat per a les seves campanyes marques com Fiat, la qual recrea el mític joc Simon i repta als vianants a provar la seva agilitat mental i, Levi's (a Madrid). 

Considero que, tal i com es planteja en la primera fotograia, seria un tema molt explotable en els mupis de les parades de transports públics. Simplement per passar l'estona, segur que més d'un ho provaria: així, l'experiencia de marca està assegurada. Però en cas de no funcionar el dispositiu, esdevindria una mala experiència de marca?

Opinió 5 estrelles

Des de ja fa temps, quan he de comprar algun producte, sobretot dels que no domino gaire o són bastant cars, en busco informació per internet per a no comprar "a cegues". Normalment acabo anant a la pàgina principal de la marca o marques que més m'interessen i allà miro, m'informo i comparo. D'alguna manera, decideixo sobre el que he vist i com a molt tinc en compte l'opinió de familiars i amics que consumeixin productes semblants als que busco.

Ara per ara, la cosa ha canviat bastant. No només pots comptar amb una o dues opinions de persones properes sinó que també tens a disposió centenars de comentaris de gent anònima que opina desinteressadament (se suposa) sobre productes o serveis que ha consumit. 

El fet que tothom pugui dir la seva en els blogs ha portat a la proliferació de valoracions negatives o positives, segons l'experiència de l'usuari. Afecta la decisió de compra un comentari negatiu anònim sobre un producte en concret? En el meu cas és així. De fet, l'últim regal que he fet és un dels llibres millors valorats a les pàgines de l'Fnac i la Casa del llibre. I és que, a vegades per molta publicitat o imatge de marca no hi ha res millor que tenir la certesa d'invertir en un bon producte. 

Crec que un dels casos més clars són els hotels. Alhora de programar-se un mateix un viatge curt no hi ha més remei que triar allotjament depenent del preu, la seva ubicació i l'opinió d'altres usuaris, i és que segons una notícia publicada per "marketing directo" el 74% dels turistes es guia pels comentaris d'altres internautes a l'hora de planificar un viatge.

Internet, i no pas la televisió, ha tingut un fort impacte en com els consumidors recomanen i prescriuen . Davant d'aquest panorama moltes empreses potser haurien de replantejar el seu mix de mitjans i donar més pes a aquest mitjà. 

El primer concurs de televisió que no suceeix en televisió

Aquest concurs és una iniciativa d'Atrapalo creat per l'agència Double You. Possiblement molts sabreu de què va, ja que va funcionar l'any passat i la cadena Cuatro el va retransmetre.

Aprofitant que Atrapalo se serveix d'Internet com a plataforma, el concurs es veu per TV però es realitza des de la seva web de manera que pot participar tothom, sense passar proves ni seleccions, a qualsevol hora i durant l'estona que es vulgui, així doncs, el nombre de concursants va ser molt alt.

La prova es tractava d'"atrapar" un personatge que hi havia tancat a la web i sacsejar-lo, depenent de la gràcia de cadascú passaves la prova o no, en cas de no fer-ho podies provar-ho l'endemà. El premis que s'oferien eren quatre ofertes de viatges complets, restaurants o entrades a preus no més alts de 3 €.

El concurs va ser una estratègia perquè la marca tingués una presència molt notòria fora del mitjà Internet. Va anunciar-se als mitjans convencionals i, per la televisió, Cuatro retransmetia cada dia fragments molt petits del que havia succeït a Internet, és a dir, un programa amb continguts dels propis concursants. A part de la pròpia web del concurs i l'aparició en altres mitjans convencionals, es podia accedir a un blog on es podien seguir els avenços de la campanya. 

Precisament us parlo d'aquesta campanya perquè  ha estat premiada amb el Sol de platí, el màxim guardó, en l'última edició del Festival. Es tracta d'un exemple de completa integració entre diveresos mitjans de comunicació i de l'èxit i oportunitats que ofereix la seva complementarietat. Un molt bon exemple per a la comunicació i la publicitat 360º.

Tot i que el concurs ja va finalitzar, actualment hi ha una segona temporada del concurs d'Atrapalo en el que es pot accedir cada divendres per atrapar el personatge (s'ha de tenir en compte que el concurs és en directe i hi pot haver altres persones que vulguin atrapar el personatge al mateix temps que tu). En aquesta nova temporada el premi és una oferta setmanal per a viatjar el cap de setmana.

http://elconcurso.atrapalo.com/game.html?rn=64805

El "revival" de Google

La World Wide Web ha canviat moltíssim des dels seus inicis i més encara si tenim present que Internet no és una revolució de fa pocs anys. Queda molt lluny el meu primer ordinador que apenes tinc present, ni sabria dir exactament si la meva primera adreça de correu electronic era de yahoo o de hotmail, fa molt també de quan vaig començar a navegar amb el Netscape.

 Google ha sigut una peça clau d'aquesta evolució de la web. El buscador més potent ha deixat d'oferir únicament serveis de recerca d'informació a la xarxa i té darrere seu una sèrie de productes als quals la majoria hi accedim diàriament. D'alguna manera Google m'ha fet oblidar quin buscador utilitzava abans, reconec que el correu electrònic de hotmail està bastant oblidat i, amb el Chrome, l'Explorer ha mort definitivament.

 Google celebra 10 anys després de canviar el món de la informació online i ho fa posant a la disposició de tots els usuaris d'Internet una eina que permet buscar qualsevol concepte entre les pàgina web que existien al gener del 2001.

Així doncs, termes com Youtube, Ipod, Barack Obama o Rafa Nadal no apareixerien en aquest buscador de Google 2001 tal i com avui els coneixem. Aquesta eina tot i que no es tracta d’un simulador fidel de la web en aquella època, en pretén ser una representació molt aproximada ja que moltes pàgines web ja no existeixen i d’altres han estat modificades.

Per als més curiosos us passo el link del Google Search 2001 que estarà disponible tot el mes d’octubre. Com podeu veure el logotip és lleugerament diferent, és un d’aquells casos en que els canvis van a millor.

http://www.google.com/search2001.html

La publicitat convencional ha mort?

Saturació publicitària en els mitjans, la pèrdua de l’eficàcia de la televisió i el zapping són aspectes que poden definir la situació publicitària actual i fan més difícil comunicar al públic objectiu. Qüestions com aquestes porten a pensar que ara la publicitat en els mitjans interactius és el futur.

La publicitat en els mitjans tradicionals és unidireccional, intrusiva; la publicitat interactiva pretén una comunicació bidireccional, l’usuari és qui tria què vol veure i, així, es permet una millor targetització. 

No obstant, si fos tant evident la pèrdua d'eficàcia dels mitjans convencionals no recordariem anuncis de televisió com els de Levi’s, BMW, Audi o Sony Bravia (sé que sobretot recordeu aquest últim). Són precisament anuncis com aquests els que fan que la publicitat convencional no mori.

Crec que no cal parlar de la mort d'aquest tipus de publicitat ni de presentar la publicitat interactiva com a substitutòria, sinó més aviat com una altra forma de publicitat perfectament complementaria.

La interactivitat ofereix passar del monòleg al diàleg, de l'anonimat a la personalització i , sobretot, del missatge a l'experiència: l'experiència de marca. Per això, cal tenir en compte que la publicitat interactiva és molt més que un banner.

Us passo un exemple de peça interactiva del mític anunci de la mà de BMW que precisament potencia el concepte "experiència de marca" en el consumidor.

http://www.herraizsoto.com/festivales/bmwtegustamicro/tegusta/index.html

The machine is us - Web 2.0

La "màquina" som nosaltres perquè entre tots en generem el contingut; alhora la "màquina" ens utilitza perquè tot ho generem a través de les seves eines.

La web 2.0 dóna un protagonisme a l’usuari, ara aquest té un paper actiu en el que no només pot llegir sinó que també és capaç de crear i modificar continguts sense la necessitat de conèixer-ne els codis. És precisament la facilitat d’aquestes eines el que ha portat a la proliferació dels blogs i altres plataformes. Amb la web 2.0 no només creem, també compartim i colaborem i això és el que ens fa enllaçar amb altres persones.

És interessant el fet de compartir coneixements i experiències entre usuaris però, tal i com es presenta en el video, aquesta era ens ha de fer replantejar moltes coses, entre elles la forma de comunicar-nos: plataformes com Youtube, facebook, fotolog, flickr, etc. han transformat les nostres relacions socials i han creat noves formes d'oci. 

D'altra banda, la ràpida accessibilitat a la xarxa  i, per tant, a les eines necessàries disposades de forma massiva em planteja altres qüestions com la qualitat de la web, la veritat o la falsedat.